CONCEPTES PRELIMINARS

Presentació

VÍDEOS

Pots anar refrescant els teus coneixements mitjançant aquests vídeos:

ACTIVITAT 3

Fes l'encreuat següent:

ENCREUAT

ACTIVITAT 2

Completa el text que trobaràs clicant aquest enllaç.

ACTIVITAT 1

Després de llegir la Presentació, fes una taula nova posant cada ítem al seu lloc:

NOM GREC	NOM LLATÍ	ATRIBUTS
Rea	Saturn	Trident, cavall de mar
Hera	Júpiter	Gos Cèrber
Demèter	Neptú	Rellotge de sorra
Hèstia	Plutó	Àguila, ceptre, llamp
Afrodita	Cíbele	Espigues de blat, falç
Cronos	Juno	Flama
Zeus	Ceres	Carro tirat per lleons
Posidó	Vesta	Paó, diadema
Hades	Venus	Petxina, poma, coloma
Hermes	Mart	Lira, fletxes, llorer, sol
Atena	Vulcà	Martell, tenalles, enclusa
Àrtemis	Apol·lo	Casc. armes
Ares	Mercuri	Arc. buirac, lluna creixent
Hefest	Minerva	Plantes
Apol·lo	Diana	Vinya, tirs, pantera
Persèfona	Bacus	Olivera, òliba, casc, escut
Dionís	Prosèrpina	Sandàlies i barret alats, caduceu

L'explicació mitopoètica i religiosa

L’EXPLICACIÓ MITOPOÈTICA I RELIGIOSA

L'explicació mitopoètica

El mite és una de les primeres formes d’explicació humana de la realitat, feta abans que l’home passés a altres classes de coneixement o explicacions més elaborades d'aquesta realitat.

L’explicació mitopoètica, o el mite, simplement, dóna compte dels fenòmens de la naturalesa sobre la base d'accions i propòsits de tipus humà i personal, i s’imagina les forces naturals com si foren vives, conscients i intencionals.

El mite serveix per a suggerir certa intimitat amb la naturalesa. És una manera de no sentir-se incòmode davant el que de desconegut hi ha al món; a la vegada és una explicació, un donar compte del que duna altra manera seguiria essent fosc, amenaçador i ingovernable.

El procés imaginatiu que porta a cap el mite no és un desig innat, per part de l’home, d’adornar, imaginar o contar històries sinó la resposta a una necessitat vital: la d’abandonar la por bèstia i irracional i la de passar a presumptes coneixements sobre l’origen, la causa i el caràcter de les manifestacions de determinats fenòmens de la naturalesa i la societat.

En les explicacions mitopoètiques existeix un esquema conceptual, construït per la imaginació humana, que pretén d’explicar els fets observats sobre la base d’una causa hipotètica, causa que en forma d’esperit, dimoni o déu es troba investit de totes les propietats necessàries per a explicar per què quelcom succeeix en funció d’una altra cosa ja coneguda.

Ara bé, hi va haver un moment en què el mite desaparegué com explicació de la realitat, i això no perquè aparegués com quelcom d'estúpid i d’irracional, sinó perquè les condicions d'ordre social i polític que el mantenien desaparegueren. I és que els mites, així com la màgia, a més de formes d’explicació, eren ideologies i mètodes de govern social. Els seus administradors eren els sacerdots (capellans), en mans dels quals era el poder polític i el govern.

Després d’això, ha de quedar molt clar que la mitologia no pot explicar-se seriosament mentre es busquen les fonts del mite en els fenòmens de la natura, car, com la sociologia ha demostrat, el món dels mites és la societat, i inclús la concepció de la natura depèn de la imatge que es tingui del món social.

Els objectius als quals els mites s’adreçaven han estat exposats per Erich Fromm de manera molt clara: es tracta d'aconseguir la SUBMISSIÓ total de l’home i la societat, i el mitjà per obtenir això: la creació d’un SENTIMENT DE CULPABILITAT.

 En l’actualitat, malgrat el que es podria arribar a pensar, els mites no han desaparegut, ans al contrari es troben sòlidament instal·lats en l’espai convertits en mecanismes autònoms i alienants, deformadors de la realitat, i en mitjans manipulats per l'ordre social dominant, és a dir, per les classes dominants en una societat, les quals se serveixen dels "mass media" o mitjans de comunicació de masses per a difondre els seus propis valors de classe i procurar així el manteniment d’una societat que es basa en la divisió de classes, la propietat privada i l’explotació de l’home per l’home (Cerdà,op.cit.pàg.114).

Els mitjans de comunicació de masses, autèntics productors de mites i idolatries en sèrie, en dirigir-se a un públic anònim i heterogeni, calibren els seus missatges segons uns criteris mitjans, bé sigui deformant el sentit original del seu contingut (informació, cultura, art, etc.) o bé esborrant les tradicions culturals dels diferents grups ètnics o socials, d’aquells als quals es dirigeixen.

El nostre present històric més immediat al que s’ha anomenat de diverses maneres (societat post-industrial, era de la informació, revolució cientifico-tecnològica, tercera revolució industrial, postmodernitat, etc.), malgrat exhibir una actitud clarament desmitificadora, és, paradoxalment, (re)productora de mites, i això perquè el nostre és un període de transició, de canvis accelerats, i, com ja se sap, els períodes de transició són períodes d’incertitud, de convulsions, de crisis, d’empobriment estructural, però sobretot, i per això mateix, són períodes de gran riquesa mítica i simbòlica (Cueto,op.cit.pàg.5).

Mite i religió

Entre el mite i la religió hi ha una analogia molt clara i de tradició reconeguda, ja que tant en el mite com en la religió existeix un element comú que les relaciona: el ritu. Un ritu és una acció religiosa eficaç que consisteix en gestos, cerimònies, celebració i festa. A la vegada, un ritu no podria perdurar si no hi hagués un mite que el legitimés; per això el mite és inseparable del ritu. Però, si hi ha mites fora de la religió, en canvi, no hi ha religions sense mites.

Els rituals i els cultes són representacions o derivacions del pensament màgic, de la màgia, la qual és inseparable de tota religió, no sols de les anomenades "antigues", sinó també de les anomenades "religions civilitzades".

Mite i ciència

Sense cap mena de dubte, l'esdeveniment central de la nostra civilització és la revolució científica i tecnològica dels darrers 50 anys. Això constitueix tot un nou fet de civilització més radical que cap altre dels ocorreguts en segles passats. Però, per una ironia de la història, la ciència moderna, que és el major enemic dels mites i tendeix a acabar amb ells, s’ha convertit en un dels mites més característics de la modernitat. (Cueto,op.cit.pàg.50ss.).