El bloc dels Mites grecs
Coneixença de cada mite grec i de la seva significació i relació amb el món actual.
dilluns, 26 de març del 2012
dilluns, 19 de març del 2012
diumenge, 18 de març del 2012
ACTIVITAT 1
Després de llegir la Presentació, fes una taula nova posant cada ítem al seu lloc:
NOM GREC
|
NOM LLATÍ
|
ATRIBUTS
|
Rea
|
Saturn
|
Trident, cavall de mar
|
Hera
|
Júpiter
|
Gos Cèrber
|
Demèter
|
Neptú
|
Rellotge de sorra
|
Hèstia
|
Plutó
|
Àguila, ceptre, llamp
|
Afrodita
|
Cíbele
|
Espigues de blat, falç
|
Cronos
|
Juno
|
Flama
|
Zeus
|
Ceres
|
Carro tirat per lleons
|
Posidó
|
Vesta
|
Paó, diadema
|
Hades
|
Venus
|
Petxina, poma, coloma
|
Hermes
|
Mart
|
Lira, fletxes, llorer, sol
|
Atena
|
Vulcà
|
Martell, tenalles, enclusa
|
Àrtemis
|
Apol·lo
|
Casc. armes
|
Ares
|
Mercuri
|
Arc. buirac, lluna creixent
|
Hefest
|
Minerva
|
Plantes
|
Apol·lo
|
Diana
|
Vinya, tirs, pantera
|
Persèfona
|
Bacus
|
Olivera, òliba, casc, escut
|
Dionís
|
Prosèrpina
|
Sandàlies i barret alats, caduceu
|
divendres, 16 de març del 2012
L'explicació mitopoètica i religiosa
L’EXPLICACIÓ
MITOPOÈTICA I RELIGIOSA
L'explicació mitopoètica
El mite és una de les primeres formes d’explicació humana
de la realitat, feta abans que l’home passés a altres classes de
coneixement o explicacions més elaborades d'aquesta realitat.
L’explicació mitopoètica, o el mite, simplement, dóna compte
dels fenòmens de la naturalesa sobre la base d'accions i propòsits de tipus
humà i personal, i s’imagina les forces naturals com si foren vives, conscients
i intencionals.
El mite serveix per a suggerir certa intimitat amb la
naturalesa. És una manera de no sentir-se incòmode davant el que de
desconegut hi ha al món; a la vegada és una explicació, un donar compte del que
duna altra manera seguiria essent fosc, amenaçador i ingovernable.
El procés imaginatiu que porta a cap el mite no és un desig
innat, per part de l’home, d’adornar, imaginar o contar històries sinó la resposta
a una necessitat vital: la d’abandonar la por bèstia i irracional i la de
passar a presumptes coneixements sobre l’origen, la causa i el caràcter de les
manifestacions de determinats fenòmens de la naturalesa i la societat.
En les explicacions mitopoètiques existeix un esquema
conceptual, construït per la imaginació humana, que pretén d’explicar els fets
observats sobre la base d’una causa hipotètica, causa que en forma d’esperit,
dimoni o déu es troba investit de totes les propietats necessàries per a
explicar per què quelcom succeeix en funció d’una altra cosa ja coneguda.
Ara bé, hi va haver un moment en què el mite desaparegué com
explicació de la realitat, i això no perquè aparegués com quelcom d'estúpid i
d’irracional, sinó perquè les condicions d'ordre social i polític que el
mantenien desaparegueren. I és que els mites, així com la màgia, a més de
formes d’explicació, eren ideologies i mètodes de govern social. Els
seus administradors eren els sacerdots (capellans), en mans dels quals era el
poder polític i el govern.
Després d’això, ha de quedar molt clar que la mitologia no
pot explicar-se seriosament mentre es busquen les fonts del mite en els
fenòmens de la natura, car, com la sociologia ha demostrat, el món dels mites
és la societat, i inclús la concepció de la natura depèn de la imatge
que es tingui del món social.
Els
objectius als quals els mites s’adreçaven han estat exposats per Erich Fromm
de manera molt clara: es tracta d'aconseguir la SUBMISSIÓ total de l’home
i la societat, i el mitjà per obtenir això: la creació d’un
SENTIMENT DE CULPABILITAT.
En l’actualitat, malgrat el que es podria arribar a pensar, els mites no han desaparegut, ans al contrari es troben sòlidament instal·lats en l’espai convertits en mecanismes autònoms i alienants, deformadors de la realitat, i en mitjans manipulats per l'ordre social dominant, és a dir, per les classes dominants en una societat, les quals se serveixen dels "mass media" o mitjans de comunicació de masses per a difondre els seus propis valors de classe i procurar així el manteniment d’una societat que es basa en la divisió de classes, la propietat privada i l’explotació de l’home per l’home (Cerdà,op.cit.pàg.114).
Els mitjans de comunicació de masses, autèntics productors de mites i idolatries en sèrie, en dirigir-se a un públic anònim i heterogeni, calibren els seus missatges segons uns criteris mitjans, bé sigui deformant el sentit original del seu contingut (informació, cultura, art, etc.) o bé esborrant les tradicions culturals dels diferents grups ètnics o socials, d’aquells als quals es dirigeixen.
En l’actualitat, malgrat el que es podria arribar a pensar, els mites no han desaparegut, ans al contrari es troben sòlidament instal·lats en l’espai convertits en mecanismes autònoms i alienants, deformadors de la realitat, i en mitjans manipulats per l'ordre social dominant, és a dir, per les classes dominants en una societat, les quals se serveixen dels "mass media" o mitjans de comunicació de masses per a difondre els seus propis valors de classe i procurar així el manteniment d’una societat que es basa en la divisió de classes, la propietat privada i l’explotació de l’home per l’home (Cerdà,op.cit.pàg.114).
Els mitjans de comunicació de masses, autèntics productors de mites i idolatries en sèrie, en dirigir-se a un públic anònim i heterogeni, calibren els seus missatges segons uns criteris mitjans, bé sigui deformant el sentit original del seu contingut (informació, cultura, art, etc.) o bé esborrant les tradicions culturals dels diferents grups ètnics o socials, d’aquells als quals es dirigeixen.
El
nostre present històric més immediat al que s’ha anomenat de
diverses maneres (societat post-industrial, era de la informació, revolució
cientifico-tecnològica, tercera revolució industrial, postmodernitat, etc.),
malgrat exhibir una actitud clarament desmitificadora, és, paradoxalment, (re)productora
de mites, i això perquè el nostre és un període de transició, de canvis
accelerats, i, com ja se sap, els períodes de transició són períodes
d’incertitud, de convulsions, de crisis, d’empobriment estructural, però
sobretot, i per això mateix, són períodes de gran riquesa mítica i simbòlica
(Cueto,op.cit.pàg.5).
Mite i religió
Mite i religió
Entre
el mite i la religió hi ha una analogia molt clara i de tradició reconeguda, ja
que tant en el mite com en la religió existeix un element comú que les
relaciona: el ritu. Un ritu és una acció religiosa eficaç que consisteix en
gestos, cerimònies, celebració i festa. A la vegada, un ritu no podria perdurar
si no hi hagués un mite que el legitimés; per això el mite és inseparable del
ritu. Però, si hi ha mites fora de la religió, en canvi, no hi ha religions
sense mites.
Els
rituals i els cultes són representacions o derivacions del pensament màgic, de
la màgia, la qual és inseparable de tota religió, no sols de les anomenades
"antigues", sinó també de les anomenades "religions civilitzades".
Mite i ciència
Sense cap mena de dubte, l'esdeveniment
central de la nostra civilització és la revolució científica i tecnològica dels
darrers 50 anys. Això constitueix tot un nou fet de civilització més radical
que cap altre dels ocorreguts en segles passats. Però, per una ironia de la
història, la ciència moderna, que és el major enemic dels mites i
tendeix a acabar amb ells, s’ha convertit en un dels mites més
característics de la modernitat. (Cueto,op.cit.pàg.50ss.).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)